El somni de viure a un hotel

Des de ja fa un temps, ni molt ni poc, ho deixo en indefinit … em trobe vivint en un somni, en un núvol del qual despertar és més difícil que probable, en una muntanya russa de complir somnis, superar metes i abordar decididament nous reptes i objectius. Aquesta és la vida d’algú que ha començat a viure en el món per al qual portava més d’un quart de segle preparant-me: el món de la gent gran, el món dels peter pans, dels viejóvenes, dels somiadors, dels realistes, dels incrèduls i una infinitat de persones més.

En aquest anar i tornar de noves emocions, no he tingut molt de temps per pensar, les decisions han vingut moltes vegades marcades per les circumstàncies, com a conseqüència d’uns esdeveniments que realment no esperava; en definitiva: per una gran acumulació de casualitats. I entre tot aquest enrenou, em veig ara mateixa treballant lluny de casa, estudiant lluny de casa i complint un dels somnis de qualsevol viatjador, viure en un hotel.

Quan la teva casa son 4 parets diferents cada setmana, quan les vistes des de la teva habitació o la mida del llit canvien cada 5 dies no tens la possibilitat d’entrar en allò que en diuen monotonia, no et pots avorrir per que cada dia hi ha coses noves per fer o descobrir. Viure en un hotel t’ofereix una infinitat d’avantatges, hi ha les evidents i les no tan evidents com ara allò de que sempre esta tot net com una patena i el llit, que t’espera sempre ben estirat, perfectament preparat per abraçar-te a la nit. A més a més sempre hi ha mil coixins, així que pots dormir com una reina, i improvisar un sofà en 2 minuts per veure la tele.

15129764_10154271178009615_1449747399_n

Però en aquest palau de somnis complets hi ha alguna cosa que no va bé, no és tot com esperaves, és massa impersonal, massa gent que t’envolta i entre la qual tu, només ets una persona més … Fugir de la rutina et fa, si més no, aprendre a valorar-la. Així és com un dia, et lleves al matí i t’adones que has creat un microcosmos de repeticions, rutines que et persegueixen pels hotels, petites manies que et fan deixar la teva empremta en cada lloc diferent que pel que passes, encara que ningú ho vegi, encara que desapareguin a l’instant … aquests gests repetits s’han convertit, sense esperar-ho, en la teva rutina.

15086912_10154271176979615_1375454279_n

See you soon

Júlia #viatjadorapermanent